Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continua navegant, n'accepta la instal·lació i l'ús.
Pot obtenir més informació de la nostra política de cookies
Política de cookies +
Català Castellano English Français
El nostre Monestir
HISTORIA


El monestir de Sant Benet de Montserrat és la comunitat benedictina més recent de Catalunya, fundada el 1952 a la muntanya de Montserrat de la unió de dues comunitats preexistents: Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (c. 1236-1952) i Sant Benet de Mataró (1881-1952).

El monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona, fundat fora muralles de Barcelona el 1236, fou la primera comunitat clarissa de Catalunya. Si bé, és cert que en posterioritat, el 1513, la comunitat de monges clarisses es passà al ordre benedictí, fins a la seva extinció el 1952. Moment en el qual es fusionà amb el monestir benedictí de Sant Benet de Mataró, fundat el 1881 a la ciutat de Mataró per una monja del monestir de Sant Daniel de Girona i una altra de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona, les quals recercaven un model de vida comunitària més proper als inicis de la regla de Sant Benet. Amb la Guerra Civil Espanyola les monges de Sant Benet de Mataró perderen el monestir i al retornar el 1939 els monjos de Montserrat els cediren temporalment el monestir de Santa Cecília de Montserrat. Fou en aquest monestir romànic, testimoni de la primera presència de vida religiosa reglada a la muntanya de Montserrat, a on el 13 de maig de 1952 les dues comunitats de benedictines es fusionaren, extingint-se així Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona i Sant Benet de Mataró, i fundant-se de nou la jove comunitat de Sant Benet de Montserrat, qui des de 1954 resideix en l’actual monestir de Sant Benet.

(Veure la web SAF: http://www.federaciobenedictines.cat/wordpress/?page_id=216)