Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continua navegant, n'accepta la instal·lació i l'ús.
Pot obtenir més informació de la nostra política de cookies
Política de cookies +
Català Castellano English Français
Testimonis
Testimonis vocacionals
La vocació explicada en primera persona


Em dic Montserrat i vaig entrar al monestir just acabats de fer els 33 anys. La meva vocació, és clar, va començar una mica abans, però ,de fet, potser m'havia acompanyat tota la vida i anava creixent amb mi esperant que arribés el seu moment...
Nascuda en una família catòlica practicant, vaig fer el camí normal en la fe: em van batejar de petita i, com que anava a una escola pública, vaig fer la catequesi a la parròquia fins a confirmar-me.

Una mica més gran, cap als 20 anys, vaig implicar-me més en les activitats parroquials en entrar a formar part de l'equip de monitors i monitores de l'esplai. La convivència, els jocs, les cançons, l'alegria, l'amistat, el compromís... van ser uns bons ingredients perquè la meva fe anés creixent en mi. Vaig estar vuit anys a l'esplai de la parròquia i en conservo un record entranyable que m'acompanyarà sempre.

Mentrestant, anava estudiant: primer, Comunicació Audiovisual; després, Biblioteconomia i Documentació i vaig acabar treballant en una biblioteca. La feina era bonica i enriquidora, malgrat tot, jo sentia un buit que cap tasca podia omplir. Sabia, en el fons del cor, que, tard o d'hora, optaria per la vida religiosa, una resposta total i radical al Déu que tant m'estimo!

Crec que la meva vocació es va fer esperar una mica, els meus amics s'anaven casant o, fins i tot, consagrant i jo no trobava el meu moment... Finalment, però, aquest va arribar i va venir la proposta del rector de la parròquia de participar en un grup de discerniment... La cosa estava ja tan madura que no em va caldre donar massa voltes per adonar-me que el meu desig profund, allò que em feia més feliç del que pogués mai imaginar, era fer un pas decidit endavant i lliurar-me a la plenitud de la vida religiosa.

I tal dit, tal fet... tot i que, a la pràctica, aquesta decisió es va traduir en un torrent d'emocions intenses que anaven des de la incertesa i la por, passant per la fe, la il•lusió, la confiança i l'empenta. Afortunadament vaig tenir el bon acompanyament del meu director espiritual i, de seguida, tots els indicis (les casualitats ordides per la providència) em van conduir cap a la vida monàstica benedictina dins de la comunitat de monges del Monestir de Sant Benet de Montserrat. 
  
Aviat farà cinc anys que sóc a Sant Benet i, malgrat que el meu dia a dia té les seves dificultats, confio, tot escoltant el meu desig profund, que Déu m'ajudi a fer-lo realitat en aquest camí tan singular que és la vida monàstica.
Document adjunt:
ana