Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continua navegant, n'accepta la instal·lació i l'ús.
Pot obtenir més informació de la nostra política de cookies
Política de cookies +
Català Castellano English Français
Regla de St Benet
LA REGLA DE SANT BENET
“Perquè, efectivament, hi ha alguna pàgina en el Nou Testament que no ens orienti directament a l'essencial a l'hora de conduir la nostra vida?” Regla de sant Benet


Abans de morir, sant Benet va tenir la intuïció que tota la seva obra seria destruïda. I així va ser: Montecassino va ser arrasat pels llombards. El seu monestir va quedar fet un munt de ruïnes, però els monjos van poder escapar i portaven en la seva fugida el manuscrit de la regla i l'experiència d'haver-la practicat. El que portaven era "un autèntic llevat espiritual, que va canviar, amb el pas dels segles, molt més enllà dels confins de la seva pàtria i de la seva època, la cara d'Europa." Benet XVI
La regla de sant Benet es va imposar molt aviat en moltes comunitats i va tenir una extraordinària difusió... Hi havia moltes regles monàstiques anteriors i contemporànies, però la Regla de sant Benet destacava pel seu sentit de l'equilibri: només pretenia ser un instrument modest al servei dels que volen caminar per les sendes de l'evangeli: no volia que la lletra matés l'esperit i recordava insistentment que l'únic centre de la vida monàstica és Crist.
Manifestava també un gran coneixement del cor humà, de la seva grandesa i la seva debilitat, de com funcionen els grups. Una regla molt realista, però al servei del més alt ideal: “no anteposar absolutament res a Crist.”
Una regla molt pràctica, però inspirada per una autèntica mística: els objectes més trivials han de tractar-se com els vasos sagrats de l'altar; en tota relació humana, al abat, en els germans més febles, en el desconegut que crida a la porta del monestir, és el rostre de Crist el que se'ns fa present.
Una regla en sintonia amb l'esperit del seu temps però crítica amb els contravalors del seu temps. Una regla flexible, que no pretenia ser íntegrament vàlida sempre i a tot arreu i que, per això, es va veure acollida en tot lloc i fins avui.
No només els monjos i les monges sinó també molts i moltes seglars segueixen descobrint-hi pistes, valors i enfocaments per vivificar i dinamitzar la seva vida, per aprofundir en la seva experiència de fe.
“La regla no és tot el Nou Testament ni tota la vida del monjo. Es tracta d'una pista d'arrencada. En integrar les aspiracions de perfeccionament de l'individu en el marc d'una forta experiència comunitària, la Regla segueix tenint una forta empremta d'actualitat. També el buscar Déu en Crist , la síntesi entre unitat i diversitat , el sentit de pau i harmonia en tot, la coresponsabilitat , el caràcter familiar de la fraternitat monàstica , la senzillesa i l'humanisme evangèlic són valors claus de la Regla.” Cassià M. Just

“Escolteu, germans meus. Tinc alguna cosa que dir-vos, tinc un gènere de vida per ensenyar. Escolteu amb el cor i una ment oberts. Si seguiu les meves instruccions amb una actitud disponible i coherent, trobareu a Aquell que és la font de tots els nostres desitjos; precisament Aquell al costat de qui heu passat de llarg anant pel camí del vostre egoisme.” Basil Hume. Adaptació del pròleg de la Regla de sant Benet